Aquesta construcció tan original és un colomar, un lloc per a la criança de coloms. L’estructura i el material de construcció dels colomars varia segons els materials disponibles en cada país o regió.

Aquest tipus de construcció és molt recurrent en l’arquitectura popular de Tierra de Campos, a Castilla y León. D’allà en prové el nostre petit colomar circular, fet de fang. Els reals són fets de fusta, teula, llosa, tova i pedra.

El diccionari de la reial academia de la llengua espanyola diu que el “palomar” és el lloc on es crien els coloms i és també una casa de veïnatge.

l’Enciclopèdia catalana ens diu que el colomar és un lloc, sovint sobre el terrat, on es crien els coloms, és una habitació elevada, també el darrer pis d’una casa.

Cuidem-nos molt. Mirem sempre amunt.

Diu la Colometa, a “La Plaça del Diamant” ( Mercè Rodoreda, 1962 )  “I dintre de cada toll, per petit que fos, hi hauria el cel… el cel que de vegades un ocell esbarriava… un ocell que tenia set i sense saber-ho esbarriava el cel de l’aigua amb el bec… o uns quants ocells cridaners que baixaven de les fulles com llampecs, es ficaven al toll, s’hi banyaven estarrufats de ploma i barrejaven el cel amb fang i amb becs i amb ales. Contents…“