Necessita molta paciència, molta. No tindrem por de posar-n’hi massa. Per condimentar utilitzarem un bon grapat de sentit de l’humor.

Amb aquests dos ingredients donarem molt bon sabor a tots els altres que barrejarem dins l’olla.

La xef d’aquesta recepta és la meva mare que, a més de ser molt maca, va sobrada dels dos ingredients que dèiem abans. De cuinar en sap com la que més, així que, igual com fa amb les galetes que curen, fa boníssima l’experiència de cuinar una barreja gens atractiva com la que ara us aporto.

Això sí, la recepta només us l’explico però, feu-me cas, no la poseu en pràctica, està protegida per drets d’autor. Entesos ?

Preneu atenció als ingredients:

Un terra una mica moll

Uns desaigües embussats

Una rentadora espatllada

Una aixeta que no ragi gaire

Una manta molt gruixuda

Molts coinxins

Un spa improvitzat i un hospital de campanya

Puzzles, mandales, llanes, revistes i pastilletes per decorar.

Si voleu hi podeu afegir massatges, perruqueria i qualsevol cosa agradable que se us acudeixi.

Penseu que aquesta recepta s’ha de començar a preparar a finals d’any.

És important, abans de començar, tenir els desaigües de la cuina embussats, que no es pugui fer servir l’aigüera ni el rentaplats i tenir una segona cuina a l’altra punta de la casa amb una aixeta que ragi ben poc i un rentaplats, aquest si, que pedali fort. Sense aquestes condicions, la recepta no té emoció.

El primer que cal fer és caure sobre el terra moll. Això ho ha de fer la xef que és la que sap trencar costelles amb elegància. Amb això ben fet , la resta es cuina sol.

Després de la trencada de costelles ( un màxim de tres, més no, si us plau) és quan entra en acció la paciència i el sentit de l’humor. Clar que, si abusem de l’humor ens arrisquem a riure un pèl massa i això a la xef li fa mal. Si us plau, “pinxes”, no us passeu de graciosos.

Seguidament toca muntar l’hospital de campanya que consisteix en afegir a l’olla un sofà reclinable, un munt de coixins per l’esquena , el cap i els peus, i unes mantes ben gruixudes. La xef ja ha fet la feina grossa. Li toca descansar. És el moment d’afegir les revistes i els mandales i companyia.

La resta s’anirà fent com si res.

Ja ho veieu que és bén senzill. Amb tot això en marxa fem un parèntesi per assistir al ritual de les campanades i els raïms.

Amb l’any nou encetat i passats els dies festius cal fer mans i mànigues per fer que l’olla segueixi bullint. El secret de la recepta està en el xup xup.

Si fem que l’olla no pari de bullir ( això ho aconseguim amb els dos ingredients principals: paciència i humor ( rima amb amor, us hi heu fixat?) ), doncs això, que si fem que l’olla bulli, veureu com poc a poc la barreja es transforma. Faran falta uns deu dies per notar els canvis. Paciència , recordeu? Paciència.

Les tuberies es desembussaran , el rentaplats i la rentadora s’arreglaran i les costelles trencades , amb l’ajuda dels petits entreteniments decoratius, s’aniran enganxant de nou.

Riu-te’n de la recepta de costelles de porc al forn prèvia maceració de no sé quantes hores ( he dit costelles?? ) . La nostra recepta necessita setmanes de xup xup.

Ara tenim la recepta a mig cuinar. Avui ja no costa tant riure!

Cuidem-nos molt tots.

Diu la meva mare: ” Ja ha passat un altre dia ”