Les aventures d’en Jan i la Trufa ( I )

L’avi viu molt a prop de la lluna. Just en aquella estrella que brilla tant fort al seu costat. Algú em va dir que l’avi havia anat al cel i que s’havia convertit en una estrella que brilla molt.

A vegades els grans creuen que els nens som petits només perquè encara no ens han caigut les dents de llet. Què hi farem. Les persones no es converteixen en estrelles, d’això n’estic segur.

El que ha passat és que l’avi se n’ha anat a viure allà. Ell mateix m’ho va explicar pocs dies abans de marxar.

Aviat serà Nadal, falta poc perquè s’enlairi el coet que irà a la lluna. Jo també hi aniré. Quan hi arribi, agafaré el megàfon del pare, aquell que guarda amagat darrere l’armari de la roba vella del taller, cridaré l’avi i li donaré el missatge.

Li he de dir una cosa molt important…

Hi ha 2 comentaris

  1. Mar, un text ple de significats metafòrics. Tens molta sensibilitat i m’agrada el teu to, entre ingenu i realista. He trobat a faltar la teva frase final.

    • Moltes gràcies! De fet, el conte és més llarg, aquest és el primer fragment i en té onze 😉. Els aniré publicant de mica en mica. Al meu nebot em va dir que li havia encantat el conte. I jo ben contenta ☺

Leave a Reply