24. El Naixement

Olot

I aquesta cançó només,
estranya, anònima, lliure,
s’enganxa al llavi, després
de tant dubtar i tant somriure;

Israel

i ens dóna un deliri foll,
i sentim el cor com salta,
i ens fa doblegar el genoll,
i ens humiteja la galta.
I sense saber per què
aquest plor viu i serè
tot l’esperit ens amara
i anem reprenent el to
de fa mil anys, de sempre i d’ara:

Mèxic

“Què li darem a n’el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”

Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra

Cuidem-nos molt tots. Bones Festes. De tot cor.

Leave a Reply