Lectura de tardor

Ara que els dies són freds al capvespre, que està tot tancat i que a casa el foc ens fa companyia, aprofito les estones lliures per llegir La buena suerte de Rosa Montero.

Aquesta novel.la és acabada de sortir del forn, la primera impressió s’ha fet fa tot just un mes. La llibretera em va dir que encara no l ‘ha llegit però ja n’ha venut molts exemplars.

En aquesta ocasió, vaig seguir la recomanació de la meva mare. Així que el vaig comprar sense pensar-ho dues vegades. Va ser una bona decisió.

Estic per la meitat encara. És el primer cop que llegeixo a Rosa Montero i ara també feia força temps que no llegia en castellà i en original.

M’està agradant molt. Pocs personatges. Una intriga que comença molt aviat, a les primeres pàgines i es va desvetllant molt a poc a poc. No sento ànsies per saber el que està passant o com acabarà. Disfruto llegint com es va construïnt la història amb lentitud, detectant els petits detalls, aprenent d’una escriptura enginyosa i molt culta.

Com que encara tinc mitja novel.la per davant, penso que, amb tota probabilitat, en acabat hauré descobert una nova manera d’entendre el que és la bona sort.

Diu Rosa Montero ” No hay nada que envejezca más deprisa como el amor mal amado “

Cuidem-nos molt tots.

Leave a Reply