Abraçades contentes

La setmana passada vaig estar força concentrada en dues coses: descansar i avançar amb el meu petit projecte d’escriure i dibuixar un conte.

Vaig fer els deures que em vaig autoimposar i , gràcies a uns quants tutorials de youtube, vaig ser capaç de fer algun dibuix que, al meu parer, són prou dignes 🙂 He dibuixat un gos, un coet, una bicicleta, el planeta terra, motxilles, botes i mitjons ; estrelles, camins, cistells i vestits de neoprè i unes quantes coses més.

El conte també està força avançat. L’esborrany l’he corregit unes quantes vegades i no descarto corregir-lo més cops. Mai no estic prou contenta. Tot i això, estic convençuda que el resultat final serà acceptable.

De moment estic fent un esborrany escrit a mà en una llibreta de pàgines blanques, sense pauta, amb lletra lligada que és la que ara llegeix el meu nebot. La mare i en Rafa m’ajuden a pintar els dibuixos i així, entre tots tres, el tirem endavant. De moment hem ocupat setze pàgines.

Tinc la sensació de treballar a cegues amb aquest conte perquè no n’he fet mai cap abans. M’ho estic passant molt bé.

Com deia al principi, la setmana passada la vaig dedicar a descansar molt i estic contenta d’haver-ho aconseguit. Ara ha arribat el moment de tornar a “tot gas” , amb empenta i força.

Per cert, quan he arribat a casa, la mare m’ha dit que avui ens ha deixat una veïna. Una veïna molt maca, que tenia el cor malalt i cansat. Una veïna que forma part del millor Cinema a la fresca publicat fa poc temps. No l’oblidarem.

Abraçades contentes.

Leave a Reply