Ressopó

La plaça amb la nena que rega i el festejador al fons després del cotxe.

Segons wikipedia el ressopó és un àpat que es pot fer després de mitjanit si hom ha sopat molt d’hora o més sovint si anirà a dormir tard.

El ressopó que vam fer ahir va consistir en coca de crema i xocolata, xuxos petits, pastís de formatge i copa de cava. Si algú preferia vi també ho podia fer. Per qui hi barreja gasosa, com no, tenia la opció de cometre aquesta atrocitat sempre i quan el vi fos siento, mentre que, si era de qualitat, la barreja no estava permesa. A més, si algú volia aigua o algun suc de fruita també se’l satisfeia.

El festejador de la plaça és el punt de reunió de totes, o gairebé totes, les vesprades d’estiu. Allà s’hi congreguen uns quants veïns de la plaça i del carrer de Vic. Alguns aprofiten el banc de pedra i altres treuen del garatge la gandula i s’acomoden d’allò més bé. Formen una colla ben bonica, ben acompanyats per la nena que rega.

Ja podeu comptar que en aquestes trobades vespertines es gaudeix d’allò més i, per descomptat, desperten la curiositat dels visitants. Aquests, quan passegen per la plaça i veuen una colla de veïns reunits i fent xerinola, els miren de reüll, fan comentaris en veu baixa entre ells i somriuen. Gairebé sempre, quan son un tros lluny, es giren i tornen a mirar.

Les tertúlies són enriquidores en tots els sentits. La barreja de generacions fa que el vocabulari que s’escolta vagi des de les jupes dels més grans a les rebequetes dels més joves. Ahir vaig aprendre a pescar amb l’Agustí i vam arreglar el món amb la Paquita. La Pilar ens va explicar la clau per complir més de seixanta anys de matrimoni i la Dolors ens explicava com es cuinen unes bones galtes de porc.

El ressopó d’anit era especial perquè es devia a l’aniversari d’un dels veïns. Nosaltres, que no vivim ni a la plaça ni al carrer de Vic, no tenim per costum formar part d’aquestes reunions però com que cada vespre sortim a fer un passeig , ahir vam coincidir-hi .

Més aviat he de confessar que, a causa d’una filtració, vam fer una mica de trampa i vam sortir a fer el passeig més tard de l’ habitual. En Joan, com un bon amfitrió, ens havia convidat el dia abans. Si veniu us donarem un tros de coca, ens va dir.

I nosaltres no sabem dir que no.

Leave a Reply