Regantells de satisfacció

En Jordi molt bé m’ha fet observar que l’anterior entrada es va quedar a mitges. Té tota la raó. Després d’uns dies llargs, complicats, entretinguts i amb zombies pel mig, vam acabar la feina i , amb totes les ganes del món, vaig passar per aqui per explicar-ho i fer notar les benaurances del producte. Abans d’adonar-me’n, però, ho vaig publicar abans d’acabar i m’hi vaig adormir. No sé què va passar primer ni en quin moment 🙂 En faré cinc cèntims més per deixar-ho més ben tancat 🙂

Arribàvem a casa del client el dilluns a la tarda. Fins el dimecres ho vam estar preparant tot per informatitzar la fàbrica i començar a treballar el dijous. A les sis del matí ja érem tots a planta: els pernils frescos a punt, els operaris preparats per clicar la icona del software i nosaltres a punt per intervenir si fos necessari. Després d’unes poques instruccions el treball va començar i els operaris van engegar el software. A cada pernil pesat li col·locaven l’etiqueta identificativa, el penjaven a la perxa pertinent i en treien l’etiqueta de resum. Així un cop i un altre fins a finalitzar quatre ordres de fabricació diferents sumant un total de més de mil peces. Ho van fer sols, no van necessitar la nostra intervenció. Tot plegat va ser un èxit. A partir d’ara la continuïtat i el seguiment formaran part d’una segona etapa que l’anirem vivint dia a dia.

Aquell dijous, vam sopar pà amb tomàquet i embotit. En Subi, empordanès de tota la vida, va demanar un cafè amb gel en acabat. El got estava tan ple de glaçons que quan hi va volcar el cafè, aquest va regantellar per les vores. En Raúl, madrileny de tota la vida, va parar atenció a la paraula: “RRRRRegantella”, deia, donant molt d’ènfasi a la “r”. Ara ja té un nou mot al seu diccionari català particular.

Regantellar: ( Mot local que no figura a la majoria de diccionaris ): “Vessar un líquid, fent un raig o un degoteig gran.”

Leave a Reply