99. Fins aqui

Tot va començar amb l’inici del confinament. Estàvem treballant des de casa i el sistema de comunicació amb els companys de feina va canviar del tot d’un dia per l’altre. El xat intern i les videoconferències es van posar a l’ordre del dia. En un d’aquests xats, una companya em deia que ja no sabia ni qui era. Estava agobiada. Sense pensar-m’ho ni un moment vaig respondre-li amb un ” T’ho explico. Vet aqui que una vegada…. ” i així es va cosir el primer mini conte dedicat a la Mireia.

La Magda va dir que també volia un conte per ella i entre totes tres vam decidir que seria bonic fer un conte per cada company@.

Se’m va ocòrrer que, ja que tenia aquest blog i estava un xic abandonat, podria pujar-hi l’escrit de cada dia. D’aquesta manera en quedarà el record.

( Mentre escric aquesta entrada estic en videoconferència amb la Mireia però ella no sap que l’estic escrivint. Ella és la que treballa i jo només li faig companyia. Li faig d’amiga invisible 🙂 Com el cavaller de les galetes que hi posa el seu gra de sorra, el Trobador Intelligence que ens explica acudits i l’inventor que de tant en tant pregunta com ens va. Tot plegat, talment com fa aquest espai de bloggers amb mi: molta companyia )

Quan es van acabar els escrits pels companys de feina vaig pensar que podria seguir escrivint una entrada al dia mentre durés l’estat d’alarma.

Entre propostes, peticions, anècdotes i vivències he arribat fins avui, últim dia del repte. He de dir que ha estat un repte que m’ha agradat molt d’assolir.

Per circumstàncies personals que no venen al cas, aquesta experiència ha estat molt beneficiosa per mi. En primer lloc perquè m’ha servit per desconnectar molt; en segon lloc perquè he adquirit un hàbit nou i, sobretot, perquè he conegut persones molt bones i he après molt de tots vosaltres: dels que escriviu, dels que llegiu, dels que fotografieu, dels que treballeu amb mi, de la família, dels amics …

Us he de donar les gràcies a tots i cada un de vosaltres i ho faig de tot cor. Gràcies per donar-me suport des de dins i des de fora d’aquesta plataforma.

És en moments com aquest en el que no hi ha paraules que ho puguin dir tot.

99 dies. 99 entrades. 99 motius per estar contenta. Fi de l’estat d’alarma. Moltíssimes gràcies a tots.

Cuidem-nos molt.

Mar

Hi ha 2 comentaris

  1. Oh !!!! , no ens deixis , cada dia el primer que faig es llegir el teu blog . Et trobaria molt a faltar !!!Continúa escribint siusplau ,que tens qualitat per fer aixo i molt mes 😘😘😘😘

  2. Ha sigut una gran companyia durant aquests dies. No ens volem perdre els teus textos, relats i escrits. Esperem que no deixis d’escriure i fer-nos veure coses com que l’ombra fa lo que vol, la progresio de las flors i tantes i tantes histories que estan amagades esperant que las facis sortir

Leave a Reply