95. Flowers for Algernon

Daniel Keyes es l’autor d’aquesta extraordinària novel.la. Un bon dia es va fer la següent pregunta: Què passaria si es pogués augmentar de manera artificial la intel·ligència humana?” i així va néixer la història.

Primer va ser un relat curt que , l’any 1959, es va publicar i va guanyar el premi Hugo. Posteriorment es va convertir en novel·la, l’any 1966, i també va guanyar un premi. Se n’han fet versions per al cine i també per a la televisió. Charlie, el protagonista interpretat per Cliff Robertson a la gran pantalla, li va fer guanyar a l’actor un Òscar al millor intèrpret protagonista.

Charlie és un jove d’uns trenta pocs anys amb un coeficient intel·lectual baix que compleix perfectament amb el perfil que busquen uns científics per a provar un tractament que , per mitjà d’una operació, pot multiplicar la seva intel·ligència.

Els progressos de Charlie es comparen amb els d’un ratolí, Algernon, que prèviament ha rebut el mateix tractament. Charlie i Algernon es fan amics.

La novel·la està escrita en primera persona, essent el mateix Charlie qui ens va explicant el seu progrés i ens ensenya de manera molt clara i gràfica quina va essent la seva evolució a mesura que la seva intel·ligència va augmentant. Aquest estil, gairebé diria que és com un diari íntim, permet entrar en l’esfera emotiva del personatge, a pesar de que es tracta d’un relat de ciència ficció.

Al cap i a la fi Charlie observa com el seu amic ratolí avança en l’experiment per davant d’ell i sap el que li espera.

Aquest llibre el vaig llegir en la seva versió original en anglès. No llegeixo molt en aquest idioma i crec que per això la primera pàgina del llibre em va deixar del tot al.lucinada. I fins aquí puc llegir…

95 dies. Desescalant. Entretinguts.

Diu Carlos Fuentes : “Vam ser fundats per la utopia; la utopia és la nostra destinació”.