86. Dirty Dancing

Quan algú em pregunta quina és la meva pel·lícula preferida, o la pel·lícula de la meva vida sempre dic que és Dirty Dancing.

No es pot dir que sigui una pel·lícula de culte, ni que la interpretació dels personatges sigui magistral ni molt menys. El que és cert és que comercialment va tenir molt d’èxit, fins i tot va obtenir un Òscar i un Globus d’Or a la millor cançó original per ” The Time of My Life” i el film es va guanyar un lloc com a clàssic dels anys vuitanta.

Malgrat tot, no és la “meva pel·lícula” per la seva qualitat; ho és pel que ha significat per mi.

“Dirty Dancing” va arribar a la gran pantalla l’any 1987. En aquella època teniem a casa els reproductors VHS i podiem anar als vídeclubs a llogar cintes.

Pel maig de 1989 ( per tant fa ara trenta-un anys) vaig ser operada del genoll dret. Vaig estar tot aquell estiu caminant amb crosses, sense poder anar a jugar amb els amics i sense poder anar en bicicleta. Passava moltes estones a casa i vaig mirar moltíssimes vegades aquesta pel·lícula. Tantes, que em vaig aprendre el guió sencer. Encara ara em conec els diàlegs de memòria.

El que no he après mai son els balls! Això si, puc saber amb els ulls tancats en quin moment s’entrebanquen, quan es trenca la finestra del cotxe, quan es trepitgen i quan fan el salt magistral. Conec cada racó de la pel.lícula com si fos casa meva.

Sigui com sigui aquesta pel·lícula em va acompanyar en aquella època en que el genoll em donava guerra i , entre altres coses, em va ajudar a fer més passables les setmanes i els mesos. En tinc molt bon record de tot plegat. Els llibres que llegia i pel·lícules com aquesta, així com la companyia de la meva familia i els amics, van fer que tot fos molt fàcil.

Retornant a la pel·lícula, passats els anys el meu germà em va regalar la cinta en format DVD. No cal dir que mentre vaig tenir reproductor de DVD la vaig mirar mil vegades. Ara no tinc reproductors de cap mena i ja fa temps que no veig la pel·lícula però qui sap si aquest vespre, avui que plou i fa un dia rarot, convenço a en Rafa, la posem a l’ordenador i la mirem per la tele, ja que ha sigut ell qui em va suggerir que avui parli d’aquesta pel·licula 🙂

86 dies. Desescalant. Ballant amb ganes al mig del carrer. ( us ho podeu creure que ho faré )

Deia Narcís Oller: “L’obra d’art és fruit de l’observació i el sentiment posats en joc davant del natural. Mai una còpia servil d’aquest. En aquella funció l’observació destria, enfoca, encaixa; la imaginació dibuixa i agrupa; el sentiment, vivifica i colora”

Hi ha un comentari

Leave a Reply