69.Trobo a faltar el meu “fisio”

Ramon, et trobem a faltar. El dia que la desescalada ens permeti saltar de província ens faltarà temps per creuar els túnels i plantar-nos a Sant Vicenç de Torelló i trucar a la teva porta.

El meu genoll estripat i cosit es porta força bé. He de reconèixer, a favor seu, que es comporta. M’ha donat guerra de tant en tant, però ja sabem que això ho fa perquè no se m’oblidi que l’he de cuidar.

També tinc una contractura a l’espatlla que fa que se m’enrampi el braç i els dits de la mà dreta de tant en tant. Però això rai; només és conseqüència de la tensió acumulada les últimes setmanes amb tantes coses que han passat i no passat.

El que realment trobo a faltar són els “mimitos” que li dones al meu genoll un cop al mes: un massatge reparador, enrampades amb les agulles i les tires de colors que tot ho curen. Tot plegat amenitzat amb una bona conversa.

No hi ha res millor que unes mans professionals que el sàpiguen tocar. Ja saps que no deixo que aquest genoll me’l toqui ningú més: només el meu metge i tu. Fa més de dos mesos que no vinc i ja ho començo a notar, però tinc paciència.

Per cert, fa dies vaig treure la guitarra de la seva funda. Només va ser per una estona, no t’emocionis 😂. La vaig tornar a endreçar. Però un pas és un pas 😊

Al principi he dit que et trobem a faltar: la meva mare vol que sàpigues que té moltes ganes de poder venir, que també ho necessita. En Rafa et saluda i segur que té ganes de pujar per anar al “museu ” 😋

Una abraçada virtual.

69 dies i desescalant. Cuidem-nos

Deia Mario Benedetti: ” Cinc minuts són suficients per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps”

Hi ha un comentari

Leave a Reply