49. Temps per ser lliure

Eus aquí que una vegada….

Fa molt molt de temps, quan el temps encara no existia, un nen no es podia despertar d’un somni del que havia estat presoner.

Peò si diem que el temps encara no existia, el nen no fou presoner en cap moment, i, si algú encara té dubtes, si ho fou ja no ho és.

El que importa en aquest instant és que, donat que ara el temps si que existeix perquè ens l’hem inventat, aquest és prou fonedís i enganyador com per què el nen no pugui saber que sempre ha sigut lliure i que en té per temps.  

49 dies de confinament

Diu Gaspar Hernandez “ … a vegades, les crisis serveixen per recol·locar les prioritats al lloc que els pertoca i posar els excessos al seu lloc.”