42. Quan el món sigui una merda…

Avui comença una nova etapa, del tot incerta, amb el compromís d’aportar cada dia una estona de companyia a qui tingui a bé de passar per aqui a llegir una estoneta.

Al meu costat hi tinc aquest llibre. Un de tants que m’han caigut a les mans sense buscar-lo. Aquest el vaig trobar en una llibreria, deu fer un parell d’anys. Era al mostrador, tal com els supermercats que tenen els xiclets i els caramels a la cinta just abans de passar per caixa. Jo esperava el meu torn per pagar els dos llibres que havia escollit i , com sempre, els ulls els tenia mirant a tot arreu.

Aquest llibre era al capdamunt d’una pila molt alta. Tapa tova. De colors blaus clars. N’hi havia un munt construint una columna llarga i torta que semblava que cauria en qualsevol moment. Vaig adreçar-la per deixar-los tots ben col·locats i just quan em tocava pagar, vaig agafar el del capdamunt i el vaig afegir als dos llibres que ja havia escollit. Els vaig pagar i vaig sortir al carrer.

No va ser fins llavors que vaig obrir la bossa i vaig mirar quin era aquest llibre que m’havia quedat sense ni tan sols mirar-lo. Doncs va resultar ser un llibre encantador. Ple de petites històries , poemes estripats, jocs de paraules que entren de pressa i es queden per sempre. No conec César Brandon, no n’havia sentit a parlar mai però ara en conec 101 de les seves ànimes. Em fa somriure.

42 dies de confinament

Diu César Brandon: Quan el món sigui una merda… sigues una mosca

Leave a Reply