Em sembla que està prohibit

La imatge pot estar protegida per drets d’autor

Assegut al tamboret de l’illa de la cuina i encarat a la televisió, en Cesc mira les notícies en un estat del tot hipnòtic. Ni tan sols s’ha fixat en el pastís de xocolata amb les cinc espelmes que l’àvia ha preparat per celebrar el seu aniversari.

– Com és que mires les noticíes? – li pregunto – Perquè surt la policia a la tele? Què ha passat , Cesc?

– Em sembla que una iaia s’ha fet mal. Una dona molt vella. Mira, hi ha una ambulància també. Mira els llums i les sirenes.

– On és la iaia que dius. On l’has vist?

– No me’n recordo.

– S’ha fet molt de mal?

      En Cesc de seguida assenyala, amb el braç dret estirat i el dit índex apuntant lluny, el  punt de la televisió on hi ha la porta d’una casa. Aixeca el cul del tamboret.

– Mira, mira, la iaia és allà. Han dit que ha caigut i la seva veïna ha trucat a l’ “ un, un, dos” perquè la porta estava tancada i la iaia cridava.

– Vaja, quina mala sort.

– Un dia va venir la policia a l’escola i ens van dir que si hi havia una urgència havíem de trucar a l’ “ un, un, dos”. – Fa una pausa – No hi havia l’Irma.

– L’Irma?

– Si, l’Irma. Que ajudava a la iaia Sara.

– Però l’Irma vivia amb la iaia Sara, no pas amb la de la tele.

– Però totes les iaies han de tenir una Irma. Em penso que és obligat. O potser una mama.

– No sempre és així Cesc. Hi ha avis que viuen sols.

– Em sembla que no pot ser, no està bé. – arrufa el nas i posa cara pensativa.

– El què no pot ser?

– Que visquin sols. Està prohibit. Perquè a la nit hi ha monstres que fan mal i entren a les cases de les iaies que viuen soles.

– Tu creus? Sort que la veïna l’ha sentit doncs i sort del cent dotze, eh?

      No sembla massa convençut. De sobte es tapa les orelles i li pregunto perquè ho fa.

 — El policia porta una pistola a la mà.

– …

— Si dispara farà molt de soroll i jo no ho vull sentir.

— No dispararà.

— Com ho saps? Ha dit que no ho farà? Com ho saps que no dispararà? No m’agrada que disparin.

— Per què no t’agrada?

— Perquè fa molt soroll. I fa mal. Poden matar! I això és dolent. Vol dir que algú s’ha portat malament. Potser vol matar al monstre.

– Potser sí.

      Tot seguit en Cesc agafa el comandament i tanca la televisió.

  • Juguem? – em diu –. Vine, he tingut una idea. Segueix-me!

Leave a Reply