Umi

L’Umi passeja sense altra companyia que la d’ella mateixa. És l’estatus més habitual de les persones que viuen en les megaurbes. Tot i que està envoltada de gent i més gent que omplen els carrers pels quals passeja. Les seves veus es barregen amb els anuncis publicitaris que es projecten en algunes de les façanes dels edificis més alts. El volum és ensordidor.Fins i tot les llums de neó dels rètols anunciants sembla que cridin per fer girar la vista dels transeünts. L’Umi a vegades no dóna l’abans amb tants estímuls que té al seu voltant i decidiex apagar les orelles. A peu de terra , les olors li omplen els narius amb tota mena d’aromes. Dels diferents establiments en surten flaires de peix, de café, d’espècies, … de les persones que passegen prop seu en surten flaires de perfum. També flaires de suors, de cansament,… Les clavegueres també treuen en cap i es volen fer sentir . Sempre que el cel plora, les clavegueres puden. L’aigua que cau del cel , gota rera gota, incansablement, sembla àcida. Una aigua que intoxica el cel en comptes de netejar-lo. La pol·lució està a uns nivells tant alts que fins i tot li nubla la vista. El cel del blau ja fa temps que no el veu. Està tot tapat per núvols grisos i espessos, fets de fum i residus evaporats, que es fiquen al nas i als ulls provocant picors. L’umi vol oblidar aquestes sensacions i per això entra en una fruiteria. Deixa el paraigües xop al cubell de l’entrada i es deixa enamorar per les flaires de les fruites. Passeja les seves mans entre alguns pressecs que semblen vellut al tacte. Les taronges rugoses que li fan pessigolles als dits. Finalment es decideix per la fruita més àcida curiosament. Però sap que és una acidesa dolça. D’entre totes escull la més rodona i verda. És llisa i brillant. Li demana al fruiter que li parteixi en bocins i s’en posa un a la boca. Tanca els ulls. El sabor és fresc, sembla que pot veure fins i tot com es va fonent dins la seva boca aquell bocí cada cop que les dents el mosseguen. Els sorolls del carrer, els llums eixordadors, les petjades , les rodades dels vehicles, … tot queda oblidat.