Poc a poc

A les palpentes, fent passes incertes
sense saber si toparàs amb el seu cor.
Tot el que tens és la senzillesa
dels petits gestos i de dubtes les mans plenes.

Ningú t'ho explica, és un joc sense pauta
Són les mirades, el desig, potser l'instint.
Sense saber saps que no és cap altre.
Només ell pot fer que s'acosti la distància.

Però veus de sobte
que et tanquen les portes
T'amagues, calles, t'angoixes.

Fuges de la gent que sap vestir
d'hipocresia un fals somriure,
aspres mirades defugin-te.

Vers la intolerància hi ha una lluita,
ningú no pot, ni sap, ni ha
de dir-te a qui has d'estimar.

Mai no podran desdibuixar
el teu somriure al seu costat,
Res més no importa, ho tens molt clar.

Entra la llum i ara amb passes més fermes
ja no tens por i alces la veu a poc a poc.
Tot el que tens és la senzillesa
dels petits gestos i de força les mans plenes.

Els somnis es fan realitat. És amor.

Leave a Reply