Feia massa estona que estava tranquil

20190202_213740

- Feia mass estona que estava tranquil. Per què has tornat tan aviat?
- Jo vinc quan em porten. No tic ales. Ni potes. Ja ho saps.
-Si, i també sé que em fas mal. Podries anar amb una mica de cura.
-T'ho torno a dir. A mi em porten. I igual com em porten em deixen.
-Et claven, mal carat.
-Em claven.
-Si, Que no et clavin que em fas mal.
-Si vols no torno i em deixo caure a terra. Però rondinaire com ets, amb qui passaries l'estona si no fos amb mi ara? Qui escoltaria els teus planys?
-Aviat em llençaran a les escombraries. Estic molt puntxat i desinflat.
-jo no vull que et llencin.
-Hem de pensar en alguna cosa doncs.
-Des de quan pensem nosaltres?
-Des d'ara mateix. Ens hi va la vida.
-la que no tenim.
No siguis tan puntillós. Si vols que segueixi essent el teu coixí hauràs d'aprendre a pensar.
-I si tu vols que segueixi essent la teva agulla hauràs d'aprendre a callar i aguantar.
-Com sempre he fet. No és just.
-Oi que no ?
-No, quan deixen la tele encesa sempre veiem i escoltem gent que es manifesten per tot. Podriem fer una crida.
-Una crida.
-Si
-Amb la teva veu
-Bé que tu i jo ens entenem
-De fet si
-Doncs això
-D'acord
-D'acord què? Jo ja he perdut el fil
-El fil el perdo jo que per això sóc l'agulla.
-Com vulguis, però fem la crida o no ?

-Segur que pel terra hi ha moltes agulles més
-Les que l'escombra no s'hagi endut encara.
-Oi en queden. No sents la mestressa com protesta cada cop que camina descalça per aqui i en trepitja una?
-Si aconseguim que les culli totes i vinguin aqui amb nosaltres, veurà que encara sçoc útil
-I tant, però hauràs d'aprendre a no queixar-te si et fem mal, Perquè és pel teu bé.
-Qui ho havia de dir
-El què
-Que fer-me mal em faria bé
-No és el mal el que et fa bé
-Què és doncs?
-La companyia
-Val més estar sol que mal acompanyat, diuen
-Les agulles són la teva mmillor companyia. No fem mal. Només pessigolles.
-Si tu ho dius