Llibertat


La meva barca és petita i modesta

Enmig del mar sembla un granet de sucre fi

Perduda en una nit de tempesta

Veig com s’allunya navegant sense destí.

La meva barca té una vela blanca

Feta de tela i retalls apedaçats,


De fusta vella i mal pintada

Només té un rem i una xarxa estripada.

La meva barca no té mariner,

Va sola, no sap on és.

Potser el vent serà un bon timoner,

Potser la lluna un bon recer,

Potser la nit una esperança

De trobar el camí que porta a casa.

I tant se val si és lluny o a prop,

Només cal arribar a port.

De matinada un raig de sol


Tímidament troba el camí

Entre dos núvols de cotó.

La meva barca ha arribat a la platja

Amb la vela hissada i sense por de naufragar.

No està perduda, no se sent sola,


Té al seu costat un rem i una xarxa estripada.

A babord hi havia pintat: Llibertat.

Leave a Reply